LA SEBORREA CANINA

La seborrea canina és una malaltia que fa que la pell es descami (pel que veurem “caspa”) i es produeixi greix (per un trastorn de les glàndules sebàcies) sobre la pell i pèls.

 

Tipus i símptomes

Hi ha dos tipus de seborrea canina: greixosa o grassa (oliosa) i seca.
La majoria dels animals tindran una combinació d’ambdues, seborrea grassa i seca.

Aquest trastorn és molt comú i pot comportar, a més de les escates esmentades, picor, infecció secundària de la pell, aparició de crostes, pèrdua de pèl i pelatge més pobre i amb menys brillantor.

 

Causes

Existeix la seborrea canina primària i la secundària.

La seborrea primària és hereditària i sol presentar-se desde joves.
Les races més afectades són: Cocker Spaniel, Golden Retriever, Llaurador Retriever, Dachshunds, Basset Hounds, Shar Pei, Springer Spaniel, West Highland White Terrier i Pastor Alemany.

La seborrea secundària és deguda a algun altre problema, per exemple, com a resultat d’al·lèrgies, paràsits, dietes no equilibrades d’acord a l’edat i tamany de l’animal, diabetis, desequilibris hormonals o deficiències en el sistema immunològic.

 

Diagnòstic

Pot ser necessari realitzar diverses proves per diagnosticar la causa d’una seborrea secundària (raspats de pell, cultius de fongs i bacteris, coprologies, anàlisi de sang per descartar al·lèrgies, malalties endocrines, etc., i biòpsies).
Un diagnòstic de seborrea primària (hereditària) es fa només quan totes les altres causes han estat descartades.

 

Tractament

Un tractament inicial pot comprendre:

  • la suplementació amb àcids greixosos (vitamines i minerals)
  • l’ús de xampús terapèutics especials per la seborrea
  • proporcionar una dieta premium adequada